A PARTIR D'ARA ENS PODEU TROBAR A LA NOSTRA PÀGINA WEB

http://lluitemjuntsijuntes.cat/movemreus/

Comunicat

Davant dels fets produïts el dia d’avui Movem Reus-Assemblea oberta manifesta:
1.-Que la ciutadania de Reus te dret a saber tot el que està succeint, i ho ha de saber abans de que es celebrin les eleccions municipals. Exigim que s’investigui a fons i que es depurin totes les responsabilitats
2.- Que tal i como tenim al nostre programa que es dugui a terme una auditoria acurada, un control detallat de l’execució dels pressupostos, així com una explicació rigorosa de la gestió i despesa dels darrers 15 anys. 
3.- Exigim una reorientació de les empreses municipals, prescindint de les gestions típiques de l’empresa privada i establint mecanisme d’autogestió que permetin la participació del usuaris i dels treballadors.
4.- Ens oposem a l’obertura de les estructures de decisió a grups privats amb ànim de lucre on el privats decideixen i no arrisquen i l’Ajuntament sempre acaba pagant.
5.- Ens oposem a la privatització de les empreses municipals.

PROGRAMA MUNICIPALS 2015 / REUS

PROPOSTES DE MOVEM REUS PER FER CIUTAT EN COMU

I. PARTICIPACIÓ I CIUTADANIA

PARTICIPACIÓ

Volem una ciutat de Reus on el ciutadà reivindiqui, lluiti, controli, s'autogestioni i governi. Per a nosaltres, la participació no és, doncs, un concepte únic, estable i referit només a la política. És una dinàmica mitjançant la qual els ciutadans s'involucren de forma conscient i voluntària en tots els processos que els afecten directament o indirectament.
Hi ha, sens dubte, moltes formes de participació, però, al nostre entendre, la principal és la participació en la presa de decisions i en el control de l'execució i manteniment en el temps de les mesures adoptades. Per tant, la participació democràtica, ha de ser una aposta estratègica i transversal que impliqui tota l'activitat municipal.

• 1. Eliminarem l'actual ordenança municipal de seguretat que privatitza l'espai públic mentre impedeix la participació i la reivindicació de la gent, accentua la repressió i estigmatitza a determinats col·lectius.
• 2. Incentivarem l'existència de panells i llocs públics, on les persones i les organitzacions puguin exposar les seves opinions, reivindicacions i convocatòries de caràcter ciutadà, social o polític, impedint que s'utilitzin amb finalitats mercantils.
• 3. Demanarem que el Ple Municipal se celebri en horaris que permetin l'assistència massiva de la població i que no xoquin amb els seus horaris laborals i familiars.
• 4. Garantirem que els ciutadans puguin intervenir directament en el ple i puguin presentar mocions o torn obert de paraules de manera directa i ho reglamentarem.
• 5. Impulsarem accions de democràcia directa a partir de consultes o referèndums i exigirem que aquests mecanismes funcionin sempre durant el tràmit d'elaboració i aprovació del pressupost municipal i reformes urbanístiques majors.
• 6. Construirem mecanismes eficients de control social sobre el funcionament del govern, facilitant vies que permetin que els ciutadans i ciutadanes es puguin pronunciar sobre la qualitat dels serveis.
• 7. Elaborarem de manera compartida una guia de participació ciutadana.
• 8. Apostarem per la creació de Consells de Districtes com a autèntics Ajuntaments de Barris, impulsant que els seus actors esdevinguin protagonistes en la construcció de polítiques del dia a dia.

CIUTADANIA

La ciutat de Reus que volem construir té com a meta el ple desenvolupament humà. Però això no es decreta des de dalt, no cau del cel. Només s'aconsegueix quan tots els espais reconeixent al ciutadà i li permeten créixer, guanyar en auto confiança, relacionar-se en peu d'igualtat amb la resta i accedir a tots els drets, sense cap limitació.
Volem una ciutat on les persones de qualsevol edat, dones i homes, de tota condició, siguin subjectes actius i de ple dret. Somiem en una ciutat oberta, igualitària, transparent, participativa, transformadora i que reverteixi la piràmide tradicional del poder polític. Per això calen reformes importants en l’àmbit de la democràcia representativa i de la gestió pública.

• 9. Redefinirem el servei d'empadronament, àgil i transparent, on l'empadronament esdevingui un dret real i no una col·lecció d¡'obstacles i papers.
• 10. Millorar l'accessibilitat a la informació dels serveis i ajudes de l'Ajuntament: idioma, registre, ...
• 11. Potenciarem la xarxa de Centres Cívics i redefinirem les seves activitats. Cessió d'espais públics per a les associacions i col·lectius locals.
• 12. Adequació d'un local a l'antic Arxiu (plaça del Castell) i un altre a l'antic hospital, al servei de les organitzacions ciutadanes durant els 365 dies de l'any.
• 13. Recuperarem la Fira d'entitats, com a eina de coordinació i foment de l'associacionisme local, com a eix d'identitat de ciutadania reusenca, i com un instrument per afavorir intercanvis d'experiències i pel mutu coneixement dels actors locals i del món associatiu.
• 14. Apostarem, en la lluita contra la homofòbia, transfòbia i bifòbia, amb l’establiment entre l’Ajuntament de Reus, l’ Observatori contra l’Homofòbia i les associacions LGTB de l’àmbit reusenc i intercomarcal d’un pla local contra l’homofòbia per una aplicació real de la llei en contra la LGTBfòbia aprovada pel Parlament.
• 15. Apostarem per l’augment del horari l’obertura de la Biblioteca Municipal i Centre Cívics en època d’exàmens per ajudar als estudiants d’ensenyaments obligatoris i post obligatoris a facilitar l’estudi de les seves matèries
• 16. Creació d’un Consell Local de la Joventut de Reus autònom i amb poder de decisió en aspectes en que d’intervenció del jovent organitzat siguin de vital importància per la política de joventut de forma transversal.
• 17. Realitzar polítiques de convivència destinades al conjunt de la població, creant espais de trobada intercultural i teixit social de la ciutat.
• 18. Crear els canals de comunicació i participació ciutadana reals a través de les plataformes visuals i digitals, però també de reunions i assemblees de barris, audiències públiques, agrupacions autònomes municipals i observatoris populars.
• 19. Promoure les zones d’accés d’internet a totes les persones així com d’utilització de programari o aplicacions que permetin la implicació la ciutadania en les decisions i vida política quotidiana.
• 20. Actuar de forma clara i organitzada davant del proxenetisme, aplicant recursos i medis de l’Ajuntament com altres organismes, així com la gestió de diferents departaments.
• 21. Desenvolupar eines pràctiques i espais per millorar la convivència dels animals i els seus propietaris amb la normativa local: pipi cans i el seu manteniment, informació clara normativa, cens dels animals en Reus, campanyes cíviques i espais per l’esbarjo dels animals de companyia.
• 22. Instal·lar lavabos públics en les zones de major accessibilitat
• 23. Lluitarem per construir una nova cultura que generi la convicció que és a través de l'organització i la participació del poble com s'aconsegueix derrotar la pobresa i edificar una societat lliure, justa i d'iguals.

II.URBANISME I MOBILITAT

La política municipal de les últimes dècades ha transformat la ciutat i l'ha dotat d'equipaments.
Les reivindicacions veïnals han aconseguit millorar les condicions de vida de la majoria de la població. Però hi ha l’altra cara: L’especulació immobiliària, les infraestructures sobredimensionades, la insuficiència del transport públic, l’absència d’un enfocament metropolità i la complicitat amb els lobbies privats.
Volem construir una ciutat a mida de les persones, amb una potent xarxa d’espais públics on estar, jugar, trobar–se, participar, gaudir, i on es garanteixi el benestar dels ciutadans i ciutadanes al llarg de tota la seva vida.

• 24. Implementàrem la V verda (el que no ha de ser incompatible amb la millora i ampliació dels grans parcs) i garantirem que la xarxa de camins dels termes gaudeixin d'un bon estat de senyalització i manteniment.
• 25. Evitarem la degradació de l'espai periurbà, perseguint especialment aquells incívics que utilitzen els barrancs i rieres seques del terme en puts d'abocament incontrolat.
• 26. Establirem elements de protecció del passatge entorn de la ciutat i, afavorirem l'agricultura periurbana tant pel seu interès paisatgístic com per la seva producció de proximitat.
• 27. Preservarem el sol no urbanitzable.
• 28. Apostarem per la compactació de la ciutat (abans rehabilitar que construir.
• 29. Afavorir l’associacionisme des de la protecció del comerç local, la cultura pròpia, els valors de l’espai públic, etc., fent valdre els factors de proximitat que fan la ciutat més sostenible, amable i segura.
• 30. Millorarem el transport públic urbà, amb més vehicles i major freqüència on es insuficient.
• 31. Reduirem els temps de recorregut dels autobusos mitjançant la priorització semafòrica, la preferència en la circulació i les actuacions puntuals en els trams on es produeixen incidències reiteradament.
• 32. Reivindicarem un servei suficient de rodalies, així com la renovació i millora dels serveis de regionals.
• 33. Crearem una targeta jove de mobilitat.
• 34. Farem que el baixador de Bellisens sigui una realitat dins del proper mandat.
• 35. Millorarem la intermodalitat entre les línies d’autobusos i entre l’autobús i el tren. Exigirem a la Generalitat un seguiment rigorós i la millora dels serveis de transport públic interurbà.
• 36. Crearem una xarxa racional de carril‐bici, segregada tant de la circulació com de les àrees reservades als vianants. Garantir punts, vigilats i suficients, d'aparcament de bicicletes.
• 37. Crearem aparcaments a l’entrada de la ciutat així com a la zona de l’estació de tren, aprofitant la zona ferroviària sense ús.
• 38. En col·laboració amb els agents socials, impulsarem un programa d’accés al treball amb transport públic. Impulsarem un disseny de la via pública més amable i eficient per als vianants, amb una gran atenció per a l’accessibilitat: objectiva barrera zero.

III ORGANITZACIÓ i GOVERN MUNICIPAL

Volem una ciutat on les persones de qualsevol edat, dones i homes, de tota condició, siguin subjectes actius i de ple dret. Somiem en una ciutat oberta, igualitària, transparent, participativa, transformadora i que reverteixi la piràmide tradicional del poder polític. Per això calen reformes importants en l’àmbit de la democràcia representativa i de la gestió pública.

GESTIÓ DEMOCRÀTICA DE L'AJUNTAMENT

• 39. Adequarem els sous dels alts càrrecs. Cap sou per damunt del que per llei perceben els funcionaris.
• 40. Presentarem al primer ple del nou ajuntament una proposta de codi ètic: Incompatibilitat de càrrecs públics amb càrrecs a empreses privades, incompatibilitat de percepcions de diferents càrrecs públics de manera simultània. Reduir salaris de regidors i alts càrrecs polítics, eliminar dietes injustificades com per exemple les atorgades per assistir a reunions.
• 41. Impulsarem una auditoria de l’estat real de les institucions i dels comptes municipals heretats, i una auditoria dels principals ens públics de promoció econòmica i social, revisant l’aportació econòmica de l’Ajuntament i d'acord amb aquesta aportació reforçar la direcció política i econòmica des de les regidories corresponents.
• 42. Revisarem les subvencions innecessàries en un context d’emergència social.
• 43. Ens oposarem a la privatització d'empreses municipals.
• 44. Desenvoluparem una política de personal incentivadora, que busqui el compromís i el desenvolupament de les potencialitats dels servidors públics.
• 45. Redefinirem la gestió de les empreses municipals, prescindint de les formes de gestió típiques de l'empresa privada i establint mecanismes d'autogestió que permetin la participació dels usuaris i dels treballadors i la promoció interna del personal.
• 46. Ens oposarem a la retallada de sous al personal al servei de l'ajuntament i de les empreses municipals.
• 47. Reorganitzarem la Guàrdia Urbana acabant amb la direcció endogàmica.
• 48. Ens oposarem a l'obertura de les estructures de decisió a grups privats amb ànim de lucre i que sempre acaben amb un curiós partenariat: els privats decideixen i no arrisquen i l'ajuntament paga i no mana. El Tecnoparc n'és un bon exemple, però no n'és l'únic.
• 49. La contractació pública respectarà criteris de justícia social i ambiental. Amb aquesta finalitat, es revisaran les clàusules dels contractes vigents. S’incorporarà en les clàusules de qualsevol nova contractació de l’Ajuntament la garantia de respecte als drets laborals i ambientals bàsics (salaris, horaris, conciliació i prevenció d’accidents).
• 50. No donar suport a empreses que utilitzin ETTS i empreses de Gestió Integral que precaritzen la vida encara més.
• 51. Instal·lació de videocàmeres en totes les comissàries de la Guàrdia Urbana per garantir que es respecten els drets de les persones retingudes. Porta d’entrada i gestora del procés preventiu i assistencial.
• 52. Aplicarem la tarifació social que estableixi la progressivitat en qualsevol contribució ciutadana als serveis públics i com a garantia d’equitat i accessibilitat.
• 53. Exigirem el pagament dels deutes de la Generalitat amb els ajuntaments i el compliment els convenis signats especialment en educació, prestacions socials, cultura i Pla de barris.
• 54. Ens oposarem a la "LEY DE RACIONALIZACIÓN Y SOSTENIBILIDAD DE LA ADMINISTRACIÓN LOCAL".

EXPULSAR EL CLIENTELISME I LA CULTURA D'ATORGAMENT DE FAVORS

Les polítiques neoliberals dels últims temps han alimentat una cultura clientelar i de mediacions polítiques. Encara hi ha coses que s'aconsegueixen a través d'intermediaris que cobren de diverses maneres els seus favors i encara hi ha pràctics tendents a comprar voluntats.

• 55. Exigirem que els recursos de què disposa l'ajuntament de Reus per atorgar serveis i realitzar obres a la comunitat (plans d'ocupació,..) siguin distribuïts prioritzant les situacions de necessitat personal i familiar dels beneficiaris.
• 56. Garantirem que l'accés a qualsevol lloc de treball públic es faci exclusivament a través d'un sistema d'oposicions amb peu d'igualtat i controlat democràticament per la representació dels treballadors.
• 57. Preservarem en l'atorgament d'ajuts i subvencions el criteri de convocatòria pública, amb bases explicitades i amb la intervenció d'una comissió tècnica de puntuació i valoració dels projectes presentats.

IV.-DRETS I SERVEIS A LA CIUTADANIA I ACCIÓ SOCIAL

Volem un govern i una administració locals amb capacitat de donar resposta a les problemàtiques i als reptes del conjunt de la ciutat. Volem una ciutat oberta, igualitària, transparent i transformadora que garanteixi una vida digna als ciutadans.
Ens oposarem a l'existència de dos nivells de serveis: un de públic i un de privat, amb nivells diferents i de qualitat; sigui a l'educació, a la sanitat o a qualsevol altre servei públic.
Per això volem una ciutat que garanteixi:

• Dret a la salut
• Dret a l’educació.
• Dret a l’habitatge.
• Dret a subministraments bàsics.
• Dret a l’alimentació.
• Dret a la mobilitat.
• Dret a la cultura.

Ens oposarem a l'existència de dos nivells de serveis: un de públic i un de privat, amb nivells diferents i de qualitat; sigui a l'educació, a la sanitat o a qualsevol altre servei públic.

V.-SALUT

Les polítiques neoliberals estan convertint el dret a la salut i l’assistència sanitària en un negoci orientat a beneficiar les grans corporacions sanitàries i la indústria farmacèutica. L’aplicació de polítiques privatitzadores i mercantilistes no només genera una àmplia corrupció sanitària reflectida en tràfic d’influències, conflictes d’interessos, portes giratòries, opacitat en la gestió econòmica, i decisions polítiques ineficients i inequitatives, sinó també en un model de la sanitat cada cop més mercantilitzat, on la “col·laboració” entre el sector públic i privat mitjançant concerts parasita el sistema públic, té un cost elevat per als pressupostos públics, així com un elevat cost social per a la població, en especial els ciutadans amb menys recursos.
La ciutat de Reus té bones infraestructures en l'àmbit de la salut. Els seus problemes es deriven, principalment, dels criteris de gestió i de les retallades. Per això volem reconèixer, en primer lloc, l'esforç i l'eficiència dels treballadors i treballadores de la sanitat, un esforç que han de realitzar en uns temps d'incerteses i amenaces sobre la seva percepció salarial.
L'Hospital de Sant Joan ha de tenir les mateixes condicions de direcció, control administratiu, laborals i gestió de recursos que té l'ICSS en el marc d'un sistema sanitari públic de qualitat a tot el país.

• 58. Cal potenciar la salut pública i l’atenció primària i comunitària com a elements centrals clau del sistema, és a dir, com la porta d'entrada i gestora del preventiu i assistencial.
• 59. Garantirem que els centres sanitaris de la ciutat no incompleixin la legislació que estipula que totes les persones que resideixen a Rus tenen dret a l’atenció urgent amb càrrec a fons públics (CatSalut).
• 60. Considerem que s'ha de reforçar i publicitar el Cap Sant Pera, com a lloc prioritari d'assistència per als serveis d'urgències del centre. Però això ha d'anar acompanyat de l'ampliació de la resta de serveis en aquest mateix Cap.
• 61. El sistema sanitari ha d’oferir unes condicions laborals dignes per als seus professionals, amb un control i una gestió veritablement públics, sense que les baixes laborals siguin gestionades per les mútues.
• 62. Ens oposem a l’adopció d’un model de Consorci sanitari público-privat que comportaria un pas més en la privatització de la sanitat pública a Catalunya, que tindria efectes molt perjudicials, no sols per als usuaris i usuàries, sinó també per als i les professionals sanitàries. Ajuntaments en suport a la lluita per evitar el tancament de serveis, reducció d’horaris i privatitzacions dels CAPs i hospital.

VI.-EDUCACIÓ

A Reus hi ha a una tradició d’innovació educativa amb un model d’escola municipal construït durant anys amb molta dedicació i qualitat educativa. No obstant això, l’actual context convuls amb canvis legislatius recurrents i interferències constants, així com l’augment de desigualtats socials i de precarització i pobresa de moltes famílies arran de la crisi i les mesures d’austeritat han reforçat les problemàtiques ja existents i n'han creat de noves.
L'Ajuntament ha d'evitar que s'implantin a l'ensenyament pública la concepció privada i elitista com el batxillerat internacional, ha de suspendre tota ajuda i suport a aquests projectes i enfrontar-se amb el Departament de la Generalitat, si els continua promocionant.
Cal desvincular de Sagessa la xarxa de centres educatius de 0 a 3 anys. Cal que aquests centres siguin controlats i dirigits per la conselleria municipal d'ensenyament amb la coordinació i suport econòmic del Departament d'Educació fins a aconseguir una educació Pública i Gratuïta del 0 als 16 anys a tot el país. Entendre que l’espai propi de la pràctica de l’esport, més enllà de la seva dimensió competitiva, ha de ser en el marc de l’esport federat, dins el marc de les entitats i institucions esportives locals, amateur i sense vinculació amb l’esport d’elit i/o professional.
Treballarem per elaborar Projectes educatius locals que integrin el conjunt de l’oferta formativa a pobles i ciutats. Ens declarem territoris lliures de FOMCE (“Llei Wert”).

• 63. Defensarem el paper inclusiu i vertebrador de l'escola pública com a pilar fonamental del sistema educatiu.
• 64. Dotarem els mecanismes necessaris a l'Oficina Municipal d'Escolarització, per tal de garantir l'equitat en l'accés a tots els centres tant públics com concertats, i evitar la concentració de l'alumnat immigrant en determinades escoles públiques.
• 65. Articularem un control transparent i eficaç en els processos de matriculació i adjudicació de places.
• 66. Dotarem dels recursos necessaris per atendre totes les situacions de beques de menjador per aquelles famílies que ho necessitin.
• 67. Augmentarem cada any l’oferta de places d’escoles bressol de gestió pública per avançar progressivament cap a la universalització de la cobertura de la demanda de les famílies.
• 68. Introduirem mecanismes de preus públics variables de les quotes d’escola bressol per facilitar l’accés de les famílies amb menys renda familiar.
• 69. Facilitarem dinàmiques als centres per l’estalvi familiar com la reutilització i intercanvi de material educatiu.
• 70. Potenciarem la formació permanent de les persones adultes, especialment les lligades a col·lectius amb més dificultats d'inserció laboral.
• 71. Ens oposem al tancament de centres educatius i línies educatives, l’augment de ràtios i els convenis amb escoles d’elit.
• 72. Desenvolupar la xarxa de centres escolars en l’àmbit de l’esport a partir de les necessitats de les Associacions de Mares i Pares i les escoles, i sempre amb la gestió de l’Ajuntament.
• 73. Els recursos públics a l’esport de base i escolar. Així també com la creació de beques o ajudes per fomentar l’esport base i escolar.
• 74. Reconvertir el dia de l'esport en una jornada lúdica i popular.
• 75. Realitzar activitats de promoció esportiva amb les diverses entitats locals, destinant fonamentalment.

VII.HABITATGE, SUBMINISTRAMENTS BÀSICS I DRET A L’ALIMENTACIÓ

La crisi ha comportat una important pèrdua de benestar per als ciutadans i les ciutadanes de Reus. Un dels aspectes més greus d’aquesta pèrdua ha estat l’augment sostingut de la taxa d’atur que ha empobrit bona part de la població. Les polítiques neoliberals implantades des de tots els nivells institucionals han causat un retrocés en les conquestes socials i laborals de les últimes dècades.
Els mecanismes estatals per combatre l’exclusió social s’han minimitzat i el treball assalariat ha deixat de ser garantia d’una vida digna a causa de la temporalitat, els baixos sous i la inseguretat laboral. Gestionar la pobresa en lloc de lluitar per eradicar-la ha estat el paper fins avui de l’Ajuntament de Reus. Una part creixent de la població té dificultats per arribar a final de mes i una altra, fins i tot, està en risc de pobresa i exclusió social.

• 76. Reus municipi lliure de desnonaments. Creació d’un fons social d’habitatge i elaboració d’un Pla de mobilització urgent d’habitatge públic. Pressionar als bancs que mantinguin pisos buits per tal d’estimular la seva sortida al mercat i permetre aquests pisos entrin en el fons social d’habitatge.
• 77. Defensar l'articulació de programes de teleassistència per garantir l’autonomia de les persones grans i amb problemes de mobilitat, així com programes d’habitatge entre persones grans que viuen soles i estudiants universitaris amb necessitats d’habitatge.
• 78. Conèixer la gestió de les residències públiques o que tinguin fons públics i potenciar-les.
• 79. Gestionarem els habitatges de caràcter públic, i identificarem els habitatges buits de la ciutat que pertanyen a entitats bancàries o grans corporacions per posar-los en la xarxa de pisos de lloguer social.
• 80. Impulsarem la creació d’un alberg de Joventut, lligat a la xarxa Xanascat.
• 81. Proposarem mides tributàries en l’àmbit municipal per penalitzar a les entitats que tinguin habitatges buits.
• 82. Realitzar un catàleg de prestacions que garanteixen els drets mínims a viure amb dignitat, tenint en compte tres eixos: inclusió de persones, famílies i col.lectius en risc o situació d'exclusió social (sobretot persones en situació de violència de gènere); prevenció i atenció de persones en situació de dependència i protecció de l’infant.
• 83. Crear la taula de la pobresa amb capacitat de decisió i intercanvi d'informació, on es toquen tots aquells temes que impliquen al tercer sector: pobresa energètica (aigua, llum, gas), desnonaments, pobresa infantil (alimentació i educació), així com la defensa davant de la violència de gènere.
• 84. Permetre l’accessibilitat real a la demanda de prestació i tenir resposta de l’administració en curt termini de temps de forma individualitzada.
• 85. Pla d’emergència contra l’atur que integri tots els recursos públics i desenvolupi polítiques actives d’inserció.
• 86. Establir una renda mínima garantida en els termes de la ILP pendent del Parlament de Catalunya, en cas que no s’aprovi.
• 87. Sostenir un fort compromís públic amb l’eradicació de les violències masclistes, homòfobes, lesbòfobes i trànsfobes en els espais públics i privats, esdevenint una ciutat que combat totes les formes de violència contra les dones i les persones amb sexualitats i gèneres no normatius: amb violència no hi pot haver democràcia ni llibertat ni dignitat.

VIII.-SOLIDARITAT INTERNACIONAL

• 88. Obrir la solidaritat com eix transversal a la resta dels departaments de l'Ajuntament, així com els centre escolars de la ciutat.
• 89. Planificar a llarg termini la relació i els convenis amb les contraparts que s'encarreguen de destinar els diners, així com fer un seguiment de les accions.
• 90. Realitzar els programes que permetin la solidaritat amb els refugiats i pobles en situació de conflicte com Palestina, Front Polisari.

IX.CULTURA

Reus ha estat històricament una ciutat d’avantguarda a l’hora d’emprar la cultura per oferir una senya d’identitat, sovint potent i singular. Això ens ha permès mantenir i eixamplar una potent xarxa d’equipaments – públics i vinculats a entitats - al servei d’una ciutat viva, activa i creativa.

Ara, però, ens trobem en un moment de fre i progressiva regressió que no s’expliquen per la crisi econòmica que s’està vivint (en altres períodes de crisi, com en la dels anys 80 la ciutat va viure un dels seus moments culturals i creatius més brillant i d’impacte en l'àmbit nacional més importants).

• 91. CAL PRIORITZAR LA RECUPERACIÓ DEL PAPER DE LA CULTURA A REUS, per la qual cosa i en el marc d’un procés participatiu obert cal un Pla d’Acció Cultural adient per satisfer els drets culturals de la ciutadania. Primer, tornar a la situació anterior a la gestió de l’actual govern conservador; després encetar una nova expansió que respongui al tarannà que Reus mai hauria d’haver perdut.
• 92. Reus CIUTAT DE LA CULTURA I DEL TEATRE. En primer lloc cal renegociar amb el Govern de la Generalitat el retorn del Departament de Cultura al Consorci del Teatre Fortuny. Entenem que el teatre a Reus ha de tenir una dimensió nacional, que depassi l’àmbit local. Reus no només ha de ser lloc de consum de produccions foranies, ha de recuperar la producció d’espectacles, tot recuperant organismes com el CAER,. Aprofundir alhora l’actuació en el camp dels ensenyaments de les arts escèniques i promocionant la producció local.
• 93. Reus ciutat creativa: la creativitat i les arts plàstiques han situat la ciutat en el mapa internacionalo, sovint amb recursos limitats però sempre amb la complicitat amb els creadors i artistes: per això es reintegrarà el centre d’art de Cal Massó com a institució al servei dels creadors; i en la mesura que es revifi la xarxa d’equipaments municipals d’abast nacional, ara molt deteriorada, Reus esdevindrà motor de regeneració i treball coordinat amb tot el país. Obrir-nos al que es fa al món i a l’avantguarda.
• 94. Reus ha de basar la seva imatge d’atracció en el seu ric patrimoni. Cal recuperar el paper dels museus de la ciutat, lligant-los amb les institucions universitàries i la investigació cultural; la creació d’un fons artístic; allunyant-los dels tòpics, potenciant-los i reobrint-los. Comptar amb el patrimoni modernista real, fent-ho a partir dels edificis i monuments existents, on troba la seva singularitat; no generant ficcions provincianes basades en tòpics fàcils com el que s’ha fet amb la Capsa Gaudí. Internacionalització i relació amb altres territoris.
• 95. CULTURA COM A SERVEI PÚBLIC. Prioritzant sempre la qualitat, entenem que la cultura és un servei públic que permet incorporar les ciutadanes i els ciutadans als hàbits de participació cultural, com a consumidors i com a elements actius.
• 96. Volem una política que permeti ampliar el nivell cultural mig de la població a Reus i això es pot fer des dels grans festivals, amb atracció a l’exterior, als festivals i amb accions de més petit forma. Reus disposa d’una potent tradició de rapsodes, té actors d’alta qualitat i músics en totes les especialitats que cal aprofitar i donar a conèixer. Una proposta que pot servir d’exemple l’anomenem “L’estiu als masos” aprofitant equipament descentralitzats que ja són patrimoni de la ciutat: convidarem a la gent dels barris que facin seus els grans equipament i a la gent de Reus que s’apropin a la cultura que es pot oferir de manera descentralitzada – els masos de Reus formen part de la nostra millor tradició i caràcter. Lligar aquestes accions descentralitzades a una política de creació de nous públics. En lloc de tancar serveis, ampliació dels horaris dels equipaments i serveis, adequant els mateixos a la disponibilitat de la ciutadania i a les seves necessitats (horaris nocturns, festius…). Que Mas Iglésies CIMIR torni a ser una institució de ciutat descentralitzada, que torni a ser motiu d’orgull i satisfacció per a la gent que viu al seu voltant i per a la resta de la ciutat.
• 97. Establir estratègies educatives en el conjunt d’equipaments culturals, amb objectius propis i amb programes pedagògics destinats a tots els públics.
• 98. Acompanyar aquestes polítiques per generar nous hàbits de consum cultural entre la població es veuria acompanyada per dues línies d’actuació: preus públics de fidelització per evitar que la disponibilitat econòmica esdevingui un fre per generar afició cultural; i establir convenis amb les entitats culturals, des de les associacions i entitats més representatives a aquelles abocades a la pràctica de la cultura popular i tradicional, ja que té una gran dimensió social. A partir de passar de la subvenció al conveni plurianual, s’ajudarà econòmicament les empreses de la ciutat per què es facin socis col·lectius, fent socis els seus treballadors i empleats. Junt amb aquesta política per ampliar les bases socials de les entitats, propulsarem la gestió de projectes i d’equipaments pels agents i associacions (Incentivar la gestió dels serveis i programacions des de l’associacionisme i els agents culturals de la ciutat). En aquests convenis es valorarà la catalanitat com a eina per lligar la nostra cultura amb el món, lluny de l’espanyolització televisiva. La interculturalitat com a base de la construcció identitària de la nostra ciutat.
• 99. Cal assentar les bases i posar els recursos públics per eradicar l’analfabetisme ocult (escrit i digital), així com dels canvis rellevants en la societat de la informació (programació intercultural, garantir serveis gratuïts a la xarxa de les TIC en les biblioteques i centres culturals, material en diferents formats per a les necessitats d’aprenentatge i pels dèficits sensorials o físics…).
• 100. La CULTURA GENERADORA DE LLOCS DE TREBALL. Sabem que tota societat culta ofereix llocs de treball de qualitat, directes o indirectes. Treball de creadors, intèrprets, actors i activistes; però també en tot allò que s'hi relaciona (administratius, oficis diversos, publicistes, arquitectes, hostaleria, publicistes, periodistes...).
• 101. Ciutat culta i lliure: Promoure l’espai urbà com escenari cultural La convivència de l’espai públic i el privat: un nou model d’urbanisme que pensi en la ciutat des de la perspectiva de la seva gent. No de traces urbanes de carrers i cases, terrasses pels bars....
• 102. Potenciar el Casal de la Festa com un espai d’activitat cultural per a Joves (concerts, festivals, barraques....)
• 103. Promoure espais que permetin a les entitats juvenils la difusió de les seves activitats (pacte de cartelleres, espais per 82). Garantirem una gestió pública de l’aigua basada en l’estalvi i l’eficiència, i no en portar més i més aigua de més i més lluny.

X.-AIGUA, ENERGIA I RESIDUS

• 104. Impulsarem l’ús racional de l’aigua amb una política tarifària progressiva. Ajustarem els mínims de facturació per tal d’afavorir els consums responsables. Retornarem l’autonomia de gestió a Aigües de Reus, assegurant-li els recursos necessaris per al seu correcte funcionament.
• 105. Garantirem que l’import del rebut de l’aigua serveixi per a cobrir els costos del servei i a millorar les infraestructures. En el darrer mandat, més de 9 milions d’euros procedents del rebut de l’agua han estat destinats a finalitats que res tenen a veure amb aquest servei: acabarem amb aquest espoli.
• 106. Reobrirem l’Espai Aigua, una eina formativa i de sensibilització de primer ordre absurdament tancada per l’actual equip municipal. Mantindrem el compromís contra el canvi climàtic com un element central de la política municipal. Inclourem l’exigència d’origen renovable en els contractes de subministrament energètic de la ciutat.
• 107. Impulsarem la creació d’un gestor energètic local que vetlli per la racionalització en els consums públics i ofereixi un subministrament alternatiu a la ciutadania, amb tarifes que incentivin l’estalvi i l’eficiència.
• 108. Afavorirem la rehabilitació energètica d’edificis i la generació local d’energies renovables. Avançarem cap el model de ciutat emissions zero, mitjançant una actuació coordinada en estalvi i eficiència, generació d’energia renovable i racionalització de la mobilitat.
• 109. Reivindicarem el tancament de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs. ‐ Impulsarem un model de gestió de residus que opti per la prevenció, la minimització, el reciclatge i la valorització, i no per la simple incineració.
• 110. Millorarem el funcionament del sistema de deixalleries i de la planta de voluminosos.
• 111. Tornarem a posar en marxa el sistema de seguiment del contracte de neteja urbana i recollida de brossa, que permetia conèixer el grau de compliment de l’empresa concessionària, i que ha estat absurdament desmantellat per l’actual equip de govern.
• 112. Renovarem el contracte de brossa afavorint criteris socials i ambientals, amb especial atenció a les empreses d’economia social. Incrementarem el percentatge de recollida selectiva.
• 113. Donarem suport a la modificació de la llei d’envasos, avançant cap a un sistema de retorn.

MANIFEST CONSTITUENT DE MOVEM REUS-ASSEMBLEA OBERTA

El municipalisme ha estat una de les palanques de canvi primordial de les nostres vides i, amb elles, d'els processos socials i polítics de la nostra ciutat.

Però quan els ajuntaments cauen en mans de les forces conservadores o en mans de les forces proclius a dur a terme polítiques neoliberals, aleshores els municipis esdevenen espais per l'epeculació, els desnonaments, la discriminacions, la corrupció, la pobresa energètica, le malnutrició d’una part creixent de la població, les retallades dels serveis municipals, la repressió, la privatització dels espais públics i són, a la vegada, un indret òptim per els grans grups econòmics.

Per aixo volem remoure Reus.

Volem una ciutat que promogui l’honestedat dels governants i impedeixi la connivència mafiosa entre política i diners. S’ha de posar fi a l’acumulació de càrrecs, limitar els sous i mandats, impulsar agendes transparents i establir mecanismes efectius de control dels responsables públics. Volem un nou contracte ètic entre ciutadania i representants.

Hem de trobar la forma d’aturar i revertir les insultants desigualtats que s’han produït en els últims anys. Volem una ciutat sense desnonaments ni malnutrició, on la gent no hagi de patir pujades abusives en el preu dels serveis i taxes municipals. L’accés a l’habitatge, a l’educació, a la sanitat, a una renda mínima, han de ser drets garantits a tothom i no privilegis a l’abast d’una minoria.

Volem una autèntica democràcia local, que obligui els representants a manar obeint. Una democràcia amb descentralització, amb controls socials sobre els pressupostos i amb iniciatives i consultes vinculants que ajudin a prendre decisions compartides i legitimades.

Necessitem una ciutat acollidora però disposada a plantar cara als grans lobbies financers, immobiliaris, comercials i turístics. Necessitem institucions que apostin per l’economia social i la creació d’ocupació . Una ciutat on la contractació pública respecti criteris de justícia social i ambiental.

No volem una ciutat que es vengui el patrimoni urbà i empresarial al millor postor. Volem institucions que garanteixin el control democràtic de l’aigua, que impulsin mesures fiscals i urbanístiques que acabin amb l’especulació del sòl, fomentin polítiques energètiques i de transport ecològicament sostenibles, que incentivin la solidaritat entre els veïns i les veïnes i la pervivència d’un sentit de ciutadania basada en el bé comú.

Rescatar la democràcia dels poders que la mantenen segrestada és un repte difícil, ambiciós, però al mateix temps apassionant. Exigeix la gestació de noves eines d’articulació social i d’intervenció política on es trobi la gent organitzada i la que comença a mobilitzar-se. La que porta temps lluitant i la que es sent estafada però anhela il·lusionar-se amb un projecte comú.

Per això impulsem aquesta Plataforma ciutadana. Per construir una candidatura de confluència amb vocació guanyadora, de majories. Una candidatura engrescadora, amb presència als barris, als llocs de treball, al món de la cultura, que ens permeti transformar les institucions en benefici de la gent.

Volem defugir de les velles lògiques de partit i construir nous espais que, respectant la identitat de cadascú, vagin més enllà de la suma aritmètica de les parts que els integren. Pensem que la nostra ciutat reuneix les condicions per fer-ho possible.

Vivim temps excepcionals que exigeixen iniciatives valentes i creatives. Si ens organitzem a partir d’objectius i pràctiques concretes podem assolir fites que semblaven impossibles. Si som capaços d’imaginar una altra ciutat, tindrem el poder de transformar-la.

Convocatòria 3ª assemblea

Dia.-Dimarts 31 de març de 2015, 

Hora.- 19,30 hores 

Lloc.- Centre d’Art Cal Massó 

Pròsper Bofarull, 7 REUS

Ordre del dia:

1.-Debat sobre el nom electoral i aprovació definitiva del nom.

2.-Elaboració de la llista de candidats que es  sometrà a votació en les primàries i elecció de la comissió electoral.

3.- Manifest de la candidatura  i criteris de  programa electoral.

4.- Temes sobrevinguts i precs i preguntes.

Reglament per escollir els/les membres de la llista Reus Assemblea Oberta

1. El període de les primàries començarà el 27-3 i acabarà el 7-4, data en la que es portarà a terme la votacio.
2.  S’habilitaran dues maneres de votar, una telemàtica i una presencial. 
3. Qualsevol persona que acrediti ser major de 16 anys i residir a Reus es podrà personar com elector, sense necesitat d'inscripció previa i podrà votar de manera presencial. Una setmana abans de la votació es donarà a coneixer els punts de votació i els horaris.
4. Les persones que optin per vot telemàtic hauran d'inscriures previament fent servir l’adreça de correu electrònic "reusassembleaoberta@gmail.com". Un cop inscrites rebran informació sobre com votar.
5. Seran elegibles totes aquelles persones majors de 18 anys que manifestin la seva voluntat de formar part de la llista i acceptin el codi ètic.
6.  Es farà el procès d’elecció en tres blocs. 1/Cap de llista. 2/ Del 2 al 9 lloc. 3/Del 10 fins al final de la llista
7. Les persones que es presentin com a candidates hauran de dir en quins blocs ho fan i el lloc per el que es presenten dins del bloc.
8. Podrà cadascuna de les persones optar a un, dos o tres llocs , sempre que sigui en blocs diferents, ocupant finalment el lloc que consideri adient.
9. La candidatura s'haurà de presentar presencialment a l'assemblea del dia 7 d'abril. També es podrà presentar de manera delegada amb l'aval de 3 persones presents a l'assemblea.
10. En qualsevol moment un/a candidat/ta pot retirar-se de les primàries.
11. Els electors podran votar la totalitat de la llista , posant una x en la casella dels candidats que considerint més adhients.  Només es podrá votar a un candidat per cada un dels llocs.
12. El candidat escollit per a cada lloc será el que obtingui més vots en el lloc en questió.
13. L'assemblea nomenarà una comissió electoral de 3 persones amb les seguents funcions a) Validar les candidatures que es presenten i elaborar les paperetes. b) Vetllar per la confidencialitat de les dades. c) Fer públic el calendari del procés i garantir-ne el compliment. d) Garantir la informació   e) Organitzar i garantir els punts de votació i el funcionament de la plataforma eletrònica per votar. f) Atendre les reclamacions, g)Comunicar el resultat de l’escrutini .
14. L’assemblea ratificarà en darrera instancia tot el procès.
15. Si es presenta una única candidatura amb un/a únic/a candidat/a per cada lloc, es podrà optar per vot a ma alçada  sempre que ho accepti el 100% de l'assemblea.
16. L'assignació de vots és ponderada en funció del lloc. La ponderació serà inversa al lloc, valent 1 per al lloc 24 i 24 per al lloc 1 i així successivament

Exemple amb una únic o amb tres paperetes, segons decideixi l'assemblea.

	Nº	Candidat	vot	Candidat	vot	Candidat	vot	Candidat	vot
Bloc 1	1	Ab		Bq		Cj		Dw
Bloc 2	2	Ac		Bw		Ck		Dq
	3	Ad		Be		Cl		De
	4	Af		Br		Cñ		Dr
	5	Ag		Bt		Cz		Dt
	6	Ah		By		Cs		Dy
	7	Aj		Bu		Cd		D
	8	Ak		Bi		Cf		Du
	9	Al		Bo		Cg		Di
Bloc 3	10	All		Bp		Ch		Do
	11	Am		Ba		Cj		Dp
	12	An		Bs		Ck		Da
	13	Any		Bd		Cl		Ds
	14	Ao		Bf		Cñ		Dd
	15	Ap		Bg		Cz		Df
	16	Aq		Bh		Cx		Dg
	17	Dr		Bj		Cc		Dh
	18	Ds		Bk		Cv		Dj
	19	Dt		Bl		Cg		Dk
	20	Dv		Bs		Ch		Dl
	21	Dw		Bd		Cj		Dñ
	22	Dx		Bf		Ch		Dç
	23	Dy		Bg		Cn		Da
	24	Dz		Bh		Cb		Dz